CAL TORT

EL POBLE DE DOSQUERS

L'antic municipi de Dosquers té una superfície de 4,45 km2, estès a la riba esquerra del riu Fluvià, a l'indret de la seva confluència amb el riu Ser, fou agregat el 1969 al terme veí de Maià de Montcal. La població ha estat disseminada en un 100% en masos agrupats al voltant de l'església parroquial formant els veïnats d'Usall, la Riera i Vila-rodona. Referent a l'etimologia, a partir de les formes mes antigues trobades (Duobus queriis el 1245, Duobuscheriis el 1278, Duobusquery el 1257) hom ha suposat que significa "dues roques" i també "dues alzines". Popularment sol ésser també anomenat Tosquers.

L'antic terme limitava amb municipis de Maia de Montcal, Sant Ferriol; Esponellà i Crespia. La carratera de Girona a Olot travessa d'Est a Oest el terme municipal, on hi hagué l'hostal de Dosquers, i de la qual surt un trencant cap a Maià i un cami cap a Dosquers.

El terme és pla llevat d'algunes elevacions al limit amb Maià, i el travessa la riera de Segueró, que aflueix al Fluvià, on tradicionalment hi havia hagut molins. L'economia és bàsicament agrària, amb conreus de secà dedicats a cereals i llegums, amb alguns claps de bosc i la cria complementària de bestiar.

L'esglesia parroquial de Sant Martí de Dosquers s'alça a 162 m d'altitud al centre de l'antic terme. És un edifici romànic, d'una sola nau, absis semicircular sobrealçat i porta amb arquivoltes. Posteriorment hom li afegí una torre campanar de planta retengular damunt la façana, que dóna al conjunt un aire fortificat. És documentada per primera vegada el 1278 (Sancti Martini de Duobusheriis) quan el bisbe de Girona Pere de Castellnou llegà un calze d'argent a aquest temple.

Prop de l'esglesià hi ha restes dels murs de l'antic castell de Dosquers, que tingé la juridicció del lloc. Havia estat emmurallat i enrassat. Inicialment pertanyia al comtat de Besalú, aquest castell consta del 1245 com a propietat del bisbe de Girona Guillem de Cabanelles, que en el testament fet aquell any dotava amb aquest castell el benifici que havia establert a la capella de Santa Maria i Tots Sants, que havia fet construir al palau episcopal de Girona. El 1257 Jaume I féu concessions a favor del bisbe de Girona per als homes de Dosquers, Crespià i Pedrinyà, en què els eximia de la jurisdicció del castell de Besalú. El castell romangué en mans de la mitra gironina fins a l'extinció de les senyories al segle XIX. Algunes masies interessants són Can Marifont, Can Sons, Can Travé, Can Riera i Ca n'Hospital.

Vers el sud del terme, prop de la carretera de Girona a Olot, hom contruí l'urbanització del Molí d'en Llorenç; entre aquesta i Maià, en un bosquet, hi ha la capella de Sant Prim i Sant Felicià, senzill edifici del segle XVII, restaurat posterioment. Al costat hi ha una font d'aigua abundosa que segons la llegenda brollà aquí per apaivagar la set dels qui traslladaven les relíquies dels sants de Besalú. També al sud del terme, vora el Fluvià, ès situat el veïnat de Bruguers.